Winnipeg

Aquesta obra, que és un cant a l’esperança i una crida contra l’oblit, recorda el moment en què el poeta Pablo Neruda i el ministre d’Exteriors del Govern xilè, Abraham Ortega, van obrir les portes del país a més de 2.000 republicans espanyols exiliats.

No tothom ho recorda, però, entre el 1934 i el 1937, el poeta Pablo Neruda va exercir com a cònsol de Xile a Barcelona. Va viure a la capital catalana els moments més decisius de la Segona República i els inicis de la Guerra Civil fins que, tres anys després d’arribar a la ciutat, va haver de tornar a Santiago a causa de l’avanç de les tropes franquistes. Des d’allà va seguir les notícies sobre l’ocupació de Barcelona per l’exèrcit feixista i l’arribada a territori francès d’un bon nombre d’exiliats, condemnats a viure en condicions lamentables en els camps de refugiats del país veí. Amb bones connexions amb la presidència del Govern xilè, Neruda va aconseguir ser nomenat cònsol especial per a la immigració espanyola a França. Des d’aquesta posició, i gràcies a la complicitat del ministre de Relacions Exteriors d’aleshores, Abraham Ortega, es va implicar en la iniciativa de noliejar un vaixell francès, el Winnipeg, per tal de transportar més de 2.000 exiliats fins a Valparaíso, on el Govern xilè els havia de donar asil.