Rastres compartits s’emmarca en la commemoració de l’Any Francesc Català-Roca, amb motiu del centenari del seu naixement.

Un rastre és el senyal que una cosa extingida, destruïda, ha deixat de la seva existència, i la fotografia és el gran mitjà per testimoniar allò que ja no existeix.

Francesc Català-Roca i Ramon Manent són dos fotògrafs que ens lleguen el rastre d’uns paisatges, una gent i unes activitats que ja no existeixen. Ambdós van recórrer l’Espanya de la segona meitat del segle XX fixant el món d’on venim per transmetre’l a les generacions posteriors. Però no es tracta només de transmetre una realitat ara inexistent, sinó de saber-la veure convertida en fotografia.

"Una imatge val més que mil paraules", diu el proverbi xinès. Seguint el criteri de Català-Roca, compartit per Ramon Manent, l’exposició no té cartel·les. Les fotografies són per llegir-les mirant, observar-les. Els peus de foto han fet força mal perquè la gent els llegeix i no mira les fotografies. Els llibres de fotografia no han de portar text al costat de la imatge; la gent s’ha d’acostumar a llegir la fotografia, observant-la, intentant de saber què va voler dir el fotògraf, descobrint coses que el fotògraf no va advertir.

Tot consisteix a saber mirar.