Presentació dels llibres Homenatge a Picasso i Vides de Picasso de Josep Palau i Fabre a càrrec d´Anna Maluquer, directora de la Fundació Palau i de Montse Serra, editora de ViBop. Els dos llibres s´han editat en motiu de la celebració dels 50 anys de la mort de Picasso.

El 25 d´octubre de 1971 se celebrava el norantè aniversari de Picasso. L´artista malagueny, encara pletòric, era considerat el gran exponent universal de la modernitat artística i emblema de l´exili i la resistència antifranquista. Palau i Fabre, que el 1962 havia estampat el seu primer llibre dedicat al pintor —Vides de Picasso, escrit el 1946—, havia esdevingut el gran biògraf català de Picasso i començava a tenir prestigi internacional com un dels seus estudiosos més destacats. Com a celebració dels noranta anys, a més a més dels llibres que li va dedicar i publicar aquell any, Palau i Fabre li volgué fer un regal ben especial: una obra de teatre amb el títol d´Homenatge a Picasso. La nit del 19 d´octubre de 1971, s´estrenava a la Cova del Drac de Barcelona.

Era la primera vegada que una obra de teatre de Palau i Fabre s´estrenava en condicions. L´obra va ser un èxit, segurament, un dels més grans que va tenir mai en vida. Homenatge a Picasso és un viatge poètic per la vida de l´artista que comença just al tombant de segle XX en una Barcelona eminentment modernista, amb la dona com a centre i amb un camí infinit de possibilitats davant els canvis que s´acosten. Evoluciona l´obra de Palau com evoluciona el pintor i com evoluciona el món. Fins a arribar a l´esclat de les guerres de la primera meitat del segle XX. El desenllaç d´aquest cabaret per on desfilen tota una colla de personatges és tot un cant a l´esperança. Un tornar a començar creient que l´amor ho pot tot, fins a desembocar en la propera guerra.

Vides de Picasso, de Josep Palau i Fabre, és el número 2 de la col·lecció La Sirena, també una coedició de la Fundació Palau i Vibop edicions.

El desembre de 1945 Josep Palau i Fabre va exiliar-se a París. Malgrat els seus esforços per mantenir viva la cultura catalana en la clandestinitat de la immediata postguerra, l´ambient a Barcelona se li feia insuportable. Pocs mesos després d´haver arribat a la capital francesa, Palau va enllestir Vides de Picasso, el primer llibre que l´autor va dedicar al geni malagueny, escrit durant la primavera de 1946.

Un dels objectius de Palau i Fabre, un cop establert a París, era conèixer Picasso. I la seva voluntat de coneixement el va portar a escriure Vides de Picasso, fins i tot abans d´haver conegut personalment el pintor.

Qui busqui un acostament particular, singular, sobre els elements de la vida de Picasso que l´han portat a ser considerat un dels millors artistes de la història, de seguida s´adonarà que Vides de Picasso és un llibre il·luminador. Segurament això es deu a la «puresa» amb què Palau i Fabre va escriure aquest assaig biogràfic.

Alhora, podem veure-hi com l´impuls creatiu de Picasso va esdevenir per a Palau i Fabre un exemple en què emmirallar-se, com si es tractés d´un calidoscopi en què les formes es van combinant per generar cada vegada múltiples formes noves.