Presentació del còmic "Nubes negras. Una historia del pistolerismo en la Barcelona de 1920", d'Antonio Raya Rosas. 

El llibre narra la història d'un emigrant andalús a la Barcelona dels anys vint del segle XX. La ciutat rebel i cosmopolita, es converteix en l'abanderada dels moviments socials que estaven sorgint per tota Europa. El dur enfrontament entre la Patronal i el Govern contra el sindicat CNT, faria de Barcelona una de les ciutats més violentes del món. 

Antonio és un jornaler que no es resigna a la situació d'humiliació i servilisme que la societat li ha imposat. Així doncs, no renunciarà a les poques oportunitats que li ofereix la vida, encara que hagi d'enfrontar-se als senyors, emigrar o abandonar l'amor de la seva vida. Arribarà a Barcelona on trobarà una realitat molt diferent a la que esperava. Seguir la seva voluntat de canviar i millorar la seva situació, el portarà per camins on haurà de cometre actes que sobrepassaran la seva pròpia moral. Només una època com els anys vint podia oferir un escenari tan interessant per la història d'un home humil però amb orgull. 

L'acte s'emmarca en la commemoració del centenari de l'assassinat de Salvador Seguí, El noi del sucre. 

Salvador Seguí i Rubinat (Tornabous, 23 de desembre de 1886 - Barcelona, 10 de març de 1923), conegut popularment com El noi del sucre, va ser un dels líders més destacats de l'anarcosindicalisme de Catalunya de principis del segle XX. Seguí va buscar donar un nou impuls a la lluita proletària sense oblidar les essències del seu ideari anarquista. 

Assassinat per pistolers de la patronal l'any 1923, la seva mort va impactar tot el món. Lluís Companys insistia en dir que els veritables culpables no van ser els executors de l'atemptat, sinó els poders fàctics i econòmics que havien creat el clima favorable en els carrers per un assassinat tan brutal. 

Cent anys després de la seva mort la figura de Salvador Seguí es manté com una icona de l'obrerisme, que va lluitar pels drets laborals i sindicals dels treballadors. Recuperar la seva memòria ens recorda que els avenços socials en l'àmbit laboral (salaris, jornades, drets, etc) no han estat producte da la bondat del sistema capitalista, sinó de la lluita obrera continuada. Un combat que Seguí va lliurar des del sindicalisme, la catalanitat i l'anarquisme.  

Cartell dels actes commemoratius: