Exposició. Dins i fora

L'obra de l'Assumpció m'emociona. Veig la seva mà i les mans m'emocionen.
Em commou per si mateixa, per la seva estètica precisa i juganera.
Em toca el cor per allò que té de connexió amb totes aquelles dones artistes oblidades. Tot i que defenso que no existeix un art femení, ni només adreçat a dones. L'art és comunicació entre tots els éssers humans, sense cap distinció.
També em pertorba per la seva tècnica detallista, delicada i precisa. Tot i no dedicar-se a una de les disciplines clàssiques de la història de l'art. Ella conrea una de les tradicionalment mal anomenades arts menors, amb cosits, estampats, brodats, feltres, fils i gravats que lliguen les mans de l'Assumpció amb les d'aquelles que van brodar en el segle XI el Tapís de Bayeux. Puntada a puntada, ens uneix amb la història de tantes mans que han fet servir l'agulla per crear una plàstica artística, com les de Sonia Delaunay, per exemple, o les de la guanyadora del Premio Nacional de Artes Plásticas 2023 Teresa Lanceta, una de les poques dones que ha aconseguit aquest premi (ja era hora).
Però totes aquestes referències que exposo, no ens han de despistar de quina és la veritable causa de la impressió que em causa l'obra de l'Assumpció. Ella juga amb les eines tradicionals de les arts plàstiques: color, composició i línia (vegeu Simetria o Morricone), per crear unes formes plenes de sensibilitat, amb una estètica subtil alhora que potent. De vegades també utilitza l'environment, una tècnica que sorgí en els anys seixanta del segle XX o fa unes peces tridimensionals, molt sovint utilitzant el recurs de la repetició (Thread Optics o Mobile Library). A més de crear escultures com Future Stone que fins i tot lligarien amb algunes propostes d’Antoni Tàpies.
Amb la sèrie Morricone pren les bandes sonores del músic italià per cercar la inspiració, com Kandinski feu amb Wagner en els inicis de l'abstracció, essent aquest un altre element que lliga l'obra de l'artista que aquí ens ocupa amb pintors més que reconeguts.
Amb tot això, el que vull dir que ens trobem davant d'una dona artista, d'acord. Que fa servir uns materials i tècniques fora de la tradicional pintura-escultura, bé. Però sense dubte parlem d'una artista sòlida i en ple dret dins el panorama artístic.
Tot un luxe comptar amb l'Assumpció Espada, artista formada a la Massana i que ha exposat arreu d'Europa, a diferents punts de la península i Catalunya i que podem veure un cop més al Vallès on viu i té el seu taller. Confio que no us deixarà indiferents. Estic segura que us emocionarà com m'ha passat a mi. Gaudiu d’aquesta excel·lent proposta.

ANABEL LÓPEZ GÓMEZ 
Historiadora de l'art  
Professora tutora de la UNED Barcelona